Tinc una passió, totalment confessable, el disseny…
En aquest moment encara no estan restaurades, però avui ja he començat amb elles, entre feina i feina els hi puc anar dedican estonetes. Quan estiguin les tornaré a presentar....amb cara neta!
Però la qüestió és que m’agrada tot el disseny. Sovint quan sentim “disseny” el cap se’ns omple d’imatges de Le Corbusier, Van der Rohe, Kartell, Tom Dixon, etc….però a mi també em venen les imatges de mobles i dissenyadors precedents, com el mític i precursor: Michael Thonet
L ‘imatge de les seves famoses cadires la tenim ben present, hi son a tot arreu.
La típica cadira de bar que estem acostumats a veure va ser una gran innovació a la seva època. Aquestes cadires es fabricaven aplicant vapor i líquid en ebullició sobre la fusta per poder-la corbar. Amb peces corbades s’obtenia un disseny mes lleuger i dinàmic, una bellesa i elegància fins llavors no vista. S’evitava la complicada tasca d’en semblar peces per muntar les cadires, i es reduïen considerablement el cost de fabricació, d’aquí la seva gran popularitat: bon disseny a un preu mes que raonable…que curiós ,això em sona.
La cadira nº14, va ser un dels seus disseny estrella. Aquesta meravella es reduïa a 6 peces de fusta , 10 cargols i 2 volanderes. Sempre senzilla però eternament elegant al llarg del temps. És per això que ha estat un dels dissenys mes copiat i reinterpretat .
I aquí les meves dues adquisicions: una original de la factoria Thonet i una rèplica d’època de manufactura valenciana.
Jo també en tinc passió per les thonet (i les eames...) y en tinc 3 dues restaurades y una tercera feta un fastic i a totas les hi vull donar una nova imatge ara per ficar-les al menjador
ResponEliminaUna abraçada!